LA NOVA CANÇÓ

La llavor de la música valenciana actual en la dècada dels 60 i en mig de les restriccions franquistes i la repressió cultural, un grup de joves autors i intèrprets de Catalunya i el País Valencià, aconseguien plenar auditoris amb cançons en català que reivindicaven la normalitat lingüística alhora que denunciaven les injustícies de la dictadura.
 Després de vint anys d’autoritarisme franquista la música es convertia en vehicle per a canalitzar les protestes i la frustració d’un poble que exigia ser considerat com a tal.

El sorgiment de la Nova Cançó havia estat la conseqüència d’una inquietud cultural col·lectiva, però, sense dubte, el detonador del moviment va ser l’escrit publicat a la revista Germinabit al 1959 per Lluís Serrahima, amb el títol “Ens calen cançons d’ara“. Artistes importants de la Nova Cançó: Lluís Llach, Joan manuel Serrat, Raimon(" Al Vent "). El 1961 tenien lloc els primers concert

d’Els Setze Jutges a Barcelona.

Joan Manel Serrat

Però l’èxit de la Nova Cançó també tenia conseqüències negatives ja que va cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no els havia considerat com un amenaça real, sinó només com un dèbil folklorisme. Les autoritats franquistes van començar a seguir de molt a prop les carreres dels cantants i a examinar amb lupa cada vers, cada estrofa, tractant de trobar mostres de subversió que pogueren ser castigades pel conservador reglament. La política de censura en aquest moment consistirà a reduir la difusió pública d'aquests cantants. Totes les lletres de les cançons, abans de ser gravades, passaven per censura on rebien dues qualificacions: la primera establia si la gravació del tema s'autoritzava o es denegava. I la segona establia si el tema, un cop gravat, era radiable o no.
 Continuaven les gravacions discogràfiques, les intervencions a activitats culturals arran de tot el territori catalanoparlant i inclús les actuacions a ciutats europees com París. Un exponent tardiu de la Nova Cançó va ser l’alcoià Ovidi Montllor, que, des de 1968 començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés.

Ovidi Monllor

Amb la professionalització dels músics més emblemàtics va arribar una producció comercial no tan propera als arrels de la Nova Cançó original. Estos factors, units al bilingüisme pel que van optar membres de la Nova Cançó tan emblemàtics com Joan Manuel Serrat, van provocar la progressiva desaparició del terme Nova Cançó. El procés d’erosió de la Nova Cançó es va intensificar amb l’arribada de la democràcia.Malgrat tot, la porta oberta pels líders de la Nova Cançó a partir de 1959 va fer possible el ressorgiment una i altra vegada de la música en català.