La llavor de la música valenciana actual en la dècada dels 60 i en
mig de les restriccions franquistes i la repressió cultural, un grup de
joves autors i intèrprets de Catalunya i el País Valencià,
aconseguien plenar auditoris amb cançons en català que reivindicaven la
normalitat lingüística alhora que denunciaven les injustícies de la
dictadura.
Després de vint anys d’autoritarisme franquista la
música es convertia en vehicle per a canalitzar les protestes i la
frustració d’un poble que exigia ser considerat com a tal.
El
sorgiment de la Nova Cançó havia estat la conseqüència d’una
inquietud cultural col·lectiva, però, sense dubte, el detonador del
moviment va ser l’escrit publicat a la revista Germinabit al 1959 per
Lluís Serrahima, amb el títol “Ens calen cançons d’ara“.
Artistes importants de la Nova Cançó: Lluís Llach, Joan manuel Serrat,
Raimon(" Al Vent ").
El 1961 tenien lloc els primers concert
d’Els Setze Jutges a Barcelona.
 |
| Joan Manel Serrat |
Però
l’èxit de la Nova Cançó també tenia conseqüències negatives ja que va
cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no
els havia considerat com un amenaça real, sinó només com un dèbil
folklorisme. Les autoritats franquistes van començar a seguir de molt a
prop les carreres dels cantants i a examinar amb lupa cada vers, cada
estrofa, tractant de trobar mostres de subversió que pogueren ser
castigades pel conservador reglament. La política de censura en aquest
moment consistirà a reduir la difusió pública d'aquests cantants. Totes
les lletres de les cançons, abans de ser gravades, passaven per censura
on rebien dues qualificacions: la primera establia si la gravació del
tema s'autoritzava o es denegava. I la segona establia si el tema, un
cop gravat, era radiable o no.
Continuaven les gravacions
discogràfiques, les intervencions a activitats culturals arran de tot el
territori catalanoparlant i inclús les actuacions a ciutats europees
com París.
Un exponent tardiu de la Nova Cançó va ser l’alcoià Ovidi Montllor, que,
des de 1968 començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent
Andrés
Estellés.
 |
| Ovidi Monllor |
Amb
la professionalització dels músics més emblemàtics va arribar una
producció comercial no tan propera als arrels de la Nova Cançó original.
Estos factors, units al bilingüisme pel que van optar membres de la
Nova Cançó tan emblemàtics com Joan Manuel Serrat, van provocar la
progressiva desaparició del terme Nova Cançó.
El procés d’erosió de la Nova Cançó es va intensificar amb l’arribada de
la democràcia.Malgrat tot, la porta oberta pels líders de la Nova Cançó a
partir de 1959 va fer possible el ressorgiment una i altra vegada de la
música en català.
